Història del barri

Breu història

El barri de Sant Cosme està situat al sud-oest del nucli urbà. El seu perímetre sembla un pentàgon irregular, delimitat per l’avinguda de l’Onze de Setembre, la ronda del Sud i l’avinguda del Remolar. Limita pel nord amb la resta del nucli urbà del Prat i al sud amb els terrenys que formen part de l’aeroport.

L’Obra Sindical del Hogar (OSH) va edificar el barri l’any 1964, com a polígon de promoció pública d’habitatges. La població originària prové del fort augment de la població i dels fenòmens immigratoris. També van contribuir a poblar el barri les inundacions ocorregudes els anys 1962 i 1967 a diverses poblacions catalanes i l’esllavissament de terres a la muntanya de Montjuïc.

Sant Cosme presenta moltes similituds amb altres barris creats els anys seixanta a l’entorn de Barcelona, construïts amb l’objectiu d’eradicar el barraquisme de l’àrea metropolitana. Quan la població va començar a augmentar, l’OSH es va convertir en promotora de la construcció d’habitatges socials destinats a les classes més humils. Aquestes construccions tenien la denominació oficial d’albergs provisionals (s’argumentava que es tractava de construccions provisionals i sense unes condicions mínimes), però, malauradament, van passar de ser habitatges transitoris a definitius.

Aquesta provisionalitat amb què van ser construïts els edificis n’explica l’origen del deteriorament, profund i ràpid, que van experimentar en poc temps. Davant d’aquesta situació, el moviment ciutadà, amb el suport de les forces polítiques, va forçar les administracions a la remodelació urbanística del barri, cosa que, juntament amb els esforços posteriors dels governs democràtics, va permetre anar transformant radicalment l’antic polígon residencial en un barri digne amb futur.

Bibliografia:

“Por debajo del vuelo”, d’Isabel Gracia y Núria Clares . Ketres (Barcelona, 1987)

“Sant Cosme. El Prat de Llobregat”, de Pere Rios. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social. ADIGSA (Barcelona, 1995)

Remodelació urbanística

Plaça de l'Amistat

El barri de Sant Cosme s’ha remodelat totalment. Es tracta d’un procés singular, ja que ha estat l’únic barri en el qual s’han enderrocat tots els habitatges i els han tornat a construir.

La remodelació urbanística es va iniciar l’any 1978 amb l’aprovació d’un pla especial de reforma interior (PERI) per raó de la seva degradació física i urbana. Aquest pla proposava només la remodelació del primer sector, de 1.500 habitatges, la qual es va consolidar en quatre fases, entre 1979 i 1994, amb una suma total de 1.754 habitatges nous. La 5a fase de remodelació va començar l’any 1997 amb la construcció de 239 habitatges.

L’any 1998 es van construir 180 habitatges, que corresponien a la 6a fase de remodelació, (la meitat dels quals van ser adjudicats, per primera vegada, a famílies del municipi no afectades pel procés de remodelació). L’any 1993 es va donar llum verda per a l’aprovació d’un nou PERI com a continuïtat de l’anterior, en el qual es recull la remodelació del segon sector, de 801 habitatges. D’aquesta manera quedava completada la remodelació total del barri.

Sant Cosme actual i futur

Pl. de l'Amistat

De forma complementària a la remodelació d’habitatges, s’ha implementat un pla de millora i transformació del barri, impulsat per la Generalitat i l’Ajuntament del Prat i gestionat des del Pla d’Actuació de Sant Cosme (PASC).

Aquest pla ha tingut un impacte molt positiu en la comunitat i ha significat la posta en marxa de serveis, recursos i equipaments amb una voluntat de traspassar els límits del propi barri. Alguns d’aquests serveis generen un moviment diari de milers de persones que no viuen a Sant Cosme però que interactuen quotidianament amb els seus habitants i serveis.

Alguns d’aquests equipaments han servit per pal·liar dèficits històrics en temes educatius, sanitaris, cívics, esportius o d’esbarjo: Centre d’Assistència Primària Dr. Pujol i Capsada, Equipament Cívic Delta del Llobregat, Centre Esportiu Muncipal Julio Méndez, parc Nou…

D’altres formen part de l’estratègia de relacionar Sant Cosme amb el seu entorn, tant del propi municipi com de la resta de Catalunya, per facilitar la coneixença i trencar amb els falsos mites i estereotips que s’han anat acumulant amb els anys: Serveis Educatius del Prat, Prefectura de la Policia Local, Fundació Catalana de l’Esplai, Caserna del Mossos d’Esquadra, Edifici Judicial…

L’espai públic ha guanyat en qualitat amb les reformes de places i carrers, però també en intervencions més modestes amb una influència notable en el dia a dia de les persones: il·luminació, senyalització, façanes d’edificis, tanques de jardins, zones de joc infantils, etc., han contribuït de forma menys espectacular, però igualment efectiva, a la sensació de millora de l’entorn dels nous habitatges.

Totes aquestes intervencions han generat un canvi de tendència positiu que es constata en una millora de la percepció ciutadana cap al futur de la pròpia comunitat, tal com recull l’última enquesta d’opinió ciutadana (consulteu document a peu de pàgina). El repte actual és mantenir aquesta  tensió i continuar impulsant i liderant el procés de canvi i millora que permeti situar Sant Cosme en un punt de no retorn.

Sant Cosme continua necessitant impulsos i energies externes per aconseguir els seus objectius, sobretot dos de molt importants:

– Impedir l’expansió de conductes que puguin posar en perill la normal convivència en el barri, actuant de forma coordinada amb les altres administracions en aspectes clau com la seguretat, l’habitatge, l’educació, etc.

– Enfortir la comunitat per consolidar una estructura ciutadana, no tan sols incidint en els valors (identitat, cohesió social, convivència, implicació, solidaritat…), sinó treballant també sobre realitats tangibles (associacions, serveis comunitaris, equipaments públics, comerç, empreses…).